Epistemologia en la formació dels professors de secundària?

Són els professors partíceps de l’èxit d’antics alumnes?

Com hem anat coneixent durant el transcurs d’aquest Màster, el currículum que es troba vigent es basa en l’assoliment de certes competències bàsiques per a l’etapa de l’educació secundària obligatòria. Aquestes competències bàsiques es troben encaminades a formar futurs ciutadans competents i que es saben desenvolupar dins la vida quotidiana del seu entorn més proper d’una forma correcta i cívica, basada en uns valors inculcats dins l’ensenyança duita fins al moment. I aquí és on entra la figura del docent.

Com si fos una contradicció dins ella mateixa, un docent vàlid per a l’educació no és aquell que té un expedient acadèmic alt durant els seus estudis cursats al llarg de la seva vida, ni uns grans coneixements de la matèria que imparteix, sinó que hi influeixen altres factors de la mateixa importància. Un docent no ha de ser una gran font d’informació única, ja que durant el pas dels anys, s’han anat construint documents a l’abast públic per a poder consultar qualsevol tipus de continguts de totes les àrees existents.

Concretant en el nostre cas, un docent matemàtic no pot sols pretendre sabre les Matemàtiques i la Didàctica associada. La seva tasca docent no pot limitar-se a repetir la matemàtica apresa durant els estudis superiors, sinó que ha de sabre transformar el saber matemàtic en un saber que sigui adequat pels alumnes que té davant. És a dir, no sols ha de sabre comunicar el coneixement matemàtic i fer una transposició didàctica òptima. Per això, entra el paper de l’epistemologia. Conèixer l’origen, l’estructura, els mètodes i la validesa del coneixement que vol que els seus alumnes l’assimilin és part essencial per a que l’aprenentatge dels alumnes sigui el més òptim possible. Sabre diferents perspectives, conèixer quins passos previs i va haver abans d’aquest coneixement, els errors associats que es trobaren en el passat, pot dur a entendre per quines fases pot estar passant l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i entendre’ls millor. Així, s’inculca que els coneixements matemàtics s’han anat forjant durant l’evolució humana per a resoldre problemes matemàtics, facilitar la resolució d’aquests, i així fer-la propera a l’alumne. Però NO es pot intentar separar les coses quotidianes i fàcils amb les matemàtiques, ja que aquestes s’han de conèixer com una matèria abstracta i simbòlica.

Com a conclusió, un professor de matemàtiques ha d’aconseguir transmetre que el coneixement matemàtic no du associat els conceptes d’etern, immutable i indiscutible ja que darrera ell hi ha una evolució del coneixement humà durant la història.